En català, cada àpat té nom propi, sovint amb una història al darrere que revela molt més que una simple hora del dia. Avui volem recuperar i reivindicar una paraula gairebé oblidada: desdejuny.
El que «esmorzar» i «almorzar» amaguen
Una de les confusions més habituals entre el català i el castellà és la diferència d’ús dels mots «esmorzar» i «almuerzo». Encara que comparteixen un origen comú, el camí que han seguit ha estat ben diferent.
Tant esmorzar com almorzar deriven del llatí morsus, que significa ‘mossegada’. Inicialment, designaven un petit refrigeri, però amb el temps cada llengua n’ha fixat el significat de manera diferent.
| Català | Hora aproximada | Equivalent en castellà |
|---|---|---|
| Esmorzar | 7:00 – 9:00 | Desayuno |
| Dinar | 13:00 – 15:00 | Almuerzo / Comida |
| Castellà | Hora aproximada | Equivalent en català |
|---|---|---|
| Desayuno | 7:00 – 9:00 | Esmorzar |
| Almuerzo | 11:00 – 14:00 | Esmorzar / Dinar segons el cas |
Però més enllà de l’»esmorzar», hi ha una paraula encara més precisa, arrelada i sorprenent: desdejuny.
«Desdejuny»: trencar el dejuni amb elegància
La paraula desdejuny és un compost del prefix des- (indica acció contrària) i dejuni (del llatí ieiunium, ‘dejuni’). És, doncs, el terme més fidel al significat literal de trencar el dejuni, després d’una nit sense menjar.
📚 Equivalències curioses:
- En castellà: desayuno
- En anglès: breakfast
- En francès: déjeuner (originalment també l’àpat del matí)
En totes aquestes llengües, l’àpat matinal s’associa amb posar fi al dejuni nocturn. En català, però, hem deixat de banda el mot més directe —desdejuny— per adoptar l’ús generalitzat d’esmorzar.
Una paraula amb força per tornar
Desdejuny és una paraula:
- Etimològicament rica, amb arrels llatines profundes.
- Expressiva, perquè diu exactament què fem: deixar de dejunar.
- Recuperable, ideal per a textos literaris, articles de divulgació o, per què no, cartes de restaurant.
Exemple d’ús:
“Després del primer desdejuny, els pelegrins emprengueren camí amb pas ferm.”
Potser desdejuny no tornarà a l’ús popular imminentment, però és una d’aquelles joies del català que mereixen un espai a les nostres converses, als nostres escrits i, sobretot, a la nostra consciència lingüística.
🍽️ La llengua és també un festí. I cada mot, un plat que podem tornar a tastar.
